Si pogués fer que un instant s'adormís entre els meus braços i robar l'eternitat...Si pogués fer que les ombres descobrissin la mentida tu series la veritat...Però l'esfera gira recondant-nos que tot és fugaç que la vida se'ns escapa com la sorra entre les mans he buscat entre les brases i dins del gel en les mirades t'he descrit en rius de tinta i ara em sobre les paraules per dir-li al sol que s'amagui rere el mar i no torni a brillar si no ets amb mi res té sentit, si tu ja no ets aquí ...si pogués donar-li al vent el poder de la paraula no parava de bufar...Si l'últim gram de lògica entengués l'incomprensible i et parlaria un huracà transportant imatges d'aquell temps sense paraules retornant com una onada veuràs tota una vida dins d'una mirada ,per dir-li al sol que s'amagui rere el mar i no torni a brillar si no ets amb mi.Res té sentit, si tu ja no ets aquí tornaria a dir-li al sol que s'amagui rere el mar i no torni a brillar si no ets amb mi res té sentit, si tu ja no ets aquí Si tu ja no ets aquí...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada